Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d'instruments musicals, cadascun amb nom propi:
AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l'aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l'orgue.
MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.
IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l'instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d'una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.
CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l'arpa.
ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l'àtom generadora de l'electricitat) i phoné (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l'electricitat sinó les cordes i la electricitat l'únic que fa és amplificar-lo. Exemples d'autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l'orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aquí