La tradició popular va batejar aquest tren que anava de Palamós a Girona i a Banyoles a principis del segle XX amb el nom familiar de "Tren Pinxo de Banyoles" i li va fer una cançò on es mostraven els seus defectes:
[audio mp3="http://www.femmusicaamblestic.com/wp-content/uploads/2018/01/El-tren-pinxo-de-Banyoles-mp3.mp3"][/audio]
El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà.
Quan se'n puja una pujada ja s'autra a mig camí,
dóna temps al maquinista d'anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, d'anar a beure un got de vi.
Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no va de tercera ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari aquí